El Bloc d'en Xevi, la Sílvia i ara també d'en Mer

Una llúdriga al Serinyadell

2011-11-06T18:42:00.005+01:00

A vegades els dies més ensopits et deparen una sorpresa ben agradable.

Fa temps que des de Limnos es té constància que la llúdriga utilitza el Serinyadell com a connector entre l'Estany de Banyoles i el Fluvià, on es coneix l'existència de varis individus de llúdriga.

És així com el passat 15 d'octubre Limnos va organitzar una sortida conjuntament amb l'AMPA del Ceip Bora Gran de Serinyà per tal de buscar rastres d'aquesta espècie tan emblemàtica i seductora ambientalment. Aquell dia una trentena de persones vam poder constatar que la llúdriga habita el Serinyadell, ja que vam trobar-hi una femta característica d'aquesta espècie.

Doncs avui per sorpresa nostra, just quan havia parat de ploure, hem sortit a passejar per la vora del Serinyadell i hem vist una llúdriga formidable menjant crancs i nedant tranquilament.

Una visió fantàstica per acabar el cap de setmana amb l'esperança que la llúdriga es deixi veure més sovint pel Serinyadell i que entre tots tinguem cura d'aquesta riera, ara sí, hàbitat de la llúdriga. Axí doncs es constata que la llúdriga comparteix aquesta riera amb els serinyanencs i les serinyanenques i esperem que a partir d'ara la conservació dels hàbitats aquàtics sigui una prioritat per a tots nosaltres.

Mira el vídeo al Canal Limnos de Youtube

Manifestacions lacustres al Pla de l'Estany

2011-06-14T14:10:00.006+02:00

Aquest any està essent un any excepcionalment plujòs a la primavera i això ha permès omplir ja vàries vegades el Clot d'Espolla. Sembla ser que després d'una llarga letargia, aquest fenomen càrstic se'ns manifesta amb tota la seva amplitud. En certa manera deu estar indignat també i no ens vol abandonar. Deixem doncs que acampi tan temps com vulgui a la nostra comarca i aprofitem-lo, gaudim-ne àmpliament, no només de l'aigua sinó també de la vida efímera que arrossega amb la gran població d'amfibis que hi està apareixent.

Des de Serinyà es pot fer una bonica excursió que travessa el Pla de Martís fins a Espolla i tornar després resseguint el Serinyadell, que ara baixa cabalós com mai, pel Parc de les Coves.

Una escapada al País dels Càtars (i II)

2011-04-29T21:11:00.004+02:00

L´últim dia, ja de tornada cap al Pla de l'Estany, visitem la ciutat de Narbona. És una ciutat que amb un matí es poden visitar perfectament els llocs més interessants destacant els següents; Palau Vell, el Palau dels Arquebisbes i la Catedral de Sant Just i Sant Pastor. Cal esmentar també la Via Domícia, el Museu Arqueològic, el Museu d'Art i Història, el Teatre de Narbona, el canal de la Robina que creua la ciutat, l'església de Nostra senyora de la Morguiá ('La Mourguié' en francès. cat. Mongia) del segle XIII amb un museu lapidari, la basílica de Sant Pau-Sèrgi i el Mercat cobert.

Via Domícia amb el Palau Vell i el Palau dels Arquebisbes al fons.

Canal de la Robina que creua la ciutat

Mercat cobert

Gàrgola

Catedral de Sant Just i Sant Pastor

Una escapada al país dels càtars (i II)

2011-04-26T21:13:00.006+02:00

El quart dia visitem l'abadia de Sant Hilari. Hom considera que aquesta antiga abadia benedictina fou fundada en el segle VIII. Dedicada inicialment als sants Sadurní i Hilari, tot i que finalment seria coneguda només amb el nom de Sant Hilari. Hi ha una tradició que diu que l’establiment fou fundat el segle VI pel mateix Hilari, primer bisbe de Carcassona, que fou martiritzat en aquella ciutat.

Aquesta abadia també té un interés vinícola ja que els monjos de Sant-Hilari han contribuït enormement descobrint la fermentació natural sobre la que es fonamenta el "champagne" molt abans que la fórmula arribés a la regió d’aquest nom. La descoberta es remunta de fet al segle XVI, i ha format la "blanquette" que encara avui és l’orgull de la veïna regió de Limoux.

Abadia de Sant Hilari

El mateix dia també vam visitar el poble de Lagrasse i que forma part de les rutes dels "Pobles més bonics de França". Llocs i monuments d'interés:

El nucli medeval: muralles, carrerons estrets, mercat cobert...
L'abadia de Santa Maria de la Grassa: situada a la riba de l'Orbieu, enfront del poble.
El Pont Vell: datat el 1303 i refet els segles XVII i XIX.
L'església de Sant Miquel: d'estil gòtic.
Ruïnes del priorat de Sant Miquel de Nahuze: situades a la muntanya d'Alaric.

Lagrasse

També vam tornar a fer una visita a les rescloses del Canal del Migdia per veure el seu funcionament al costat de Carcassona.

Rescloses del canal de Midi

Una escapada al país dels càtars (i II)

2011-04-24T20:36:00.007+02:00

El tercer dia decidim visitar el poble de Menèrba (fr. Minerve). Aquest poble d'un centenar d'habitants està lligat tràgicament a la història de la croada contra els càtars.

El poble en època dels càtars pertanyia a la dinastia dels Trencavell i va ser sotmès a un terrible setge per part de Simó de Montfort amb una pluja constant de pedres llançades per quatre trabuquets. Un cop conquerit el poble van cremar-hi 140 càtars que no van voler abjurar de la seva fe. Tal com diu A. Dalmau; "va ser la primera foguera de la croada....").

Vista de Menèrba des de l'aparcament

Monòlit del menerbès Jean - Luc Séverac en honor als càtars (1983) davant l'església romànica de Sant Esteve que va ser purificada pels croats després de la capitulació.

Trabuquet per on els croats atacaven Menèrba

Després ens vam dirigir fins a Homps per donar una volta pel Canal del Migdia, una obra única d'enginyeria hidràulica que travessa occitània d'est a oest.

Una escapada al país dels càtars (i II)

2011-04-23T21:06:00.008+02:00

El segon dia decidim acostar-nos fins a Tolosa de Llenguadoc i dedicar-hi tot el dia. Tolosa fou cap i casal del comtat medieval del seu nom , víctima de tres importants setges (1211, 1215 i 1218) durant la croada i governat en l'època dels càtars per la nossaga dels raimon: Raimon V (1148-1194), Raimon VI el Vell (1194-1222) i Raimon VII el Jove (1222-1249). Uns comtes que segons A. Dalmau "van fer tots els equilibris imaginables per fer compatible la seva fe catòlica amb la fe herètica de molts dels seus súbdits i per preservar com fos els seus territoris"..."finalment no se'n van sortir i gran part del llenguadoc fou annexionat al regne de França el 1271".

A Tolosa visitem la basílica de Sant Serní, la segona església romànica més gran de tot França i la que segons A. Dalmau és l'església més bonica de la ciutat, el convent dels Jacobins on hi trobem la tomba de Tomàs d'Aquino. Aquesta última té una doble nau gótica esplèndida que es corona a l'absis amb un conjunt de 22 nervadires que fan l'efecte d'una enorme palmera.

Sant Serní

Finalment recorrem la zona de la Daurada i els molls de la Garona i de tornada ens trobem la casa d'occitània quasi per casualitat.

Plaça del Capitoli (observeu que la retolació està en Francès i en Occità)

Tomba de Sant Tomàs d'Aquino

Absis coronat amb un conjunt de 22 nervadures

Una escapada al país dels càtars (i II)

2011-04-22T20:24:00.004+02:00

Aquest any hem decidit tornar a visitar el país dels càtars seguint la guia de viatge d'Antoni Dalmau. És així com en 5 dies hem pogut visitar una bona colla d'indrets d'especial significància en l'esdevenir dels càtars. Aquesta vegada no hem pogut fer tot el que la guia ens aconsellava ja que hem hagut de portar el ritme d'en Mer però tot i això hem pogut veure una gran quantitat d'indrets màgics.

Aquest any hem triat per allotjar-nos un càmping al terme de Montclar prop de Carcassona. Des d'allà han partit la majoria de les nostres excursions. Tot i això el primer dia hem hagut de fer les 2 hores i mitja que hi ha de Serinyà a Carcassona i des d'allà, abans d'arribar al càmping, ens hem dirigit a Mirapeis i Fanjaus, les dues parades recomanades per la guia. L'interés del primer rau en què en l'època dels càtars era un poble fortificat amb una notable implantació càtara, on el 1206 va celebrar-se una assemblea que va reunir més de sis-cents bons cristians.

El segon poble que visitem és Fanjaus, que té una vista esplèndida sobre la plana, la importància del qual redica en el seguiment que hi va haver de la Gleisa de Dio des del primer moment i també que Domingo de Guzman va fer-ne el centre de la seva primera activitat al llenguadoc a començaments del s. XIII.

Ermita de Santa Magdalena

2011-03-13T20:51:00.003+01:00

Avui hem aprofitat el bon dia que feia i hem pujat a l'ermita de Santa Magdalena des del santuari de la Salut de Terrades. Hem gaudit d'unes vistes fantàstiques de la plana de l'empordà i de les serres i contraforts del Pirineu.

Els colors de la Provença i la Costa Blava (II)

2010-07-01T20:43:00.013+02:00

Fa dos dies que ja no plou i la calor és insuportable. Mentrestant en Mer no para de moure's i donar guerra i com que no podrem fer vacances continuem recordant els dies que vam visitar la Provença i la Costa Blava.

Cassis

Calanques

Marsella

Cathedrale d'images a Les Beaux de Provence

Les Beaux

Els colors de la Provença i la Costa Blava (I)

2010-06-29T19:43:00.012+02:00

Sembla que al Pla de l'Estany la pluja no ens vol deixar. On són aquells dies de juny càlids que podies feinejar a l'hort ben entrada la tarda? Enlloc! L'hort és un sidral de males herbes i sembla que el que tindrem més a prop de disfrutar un bon estiu són els dies que vam passar a la Provença i a la Costa Blava.

Qui tingui interés a veure com són els seus paisatges que doni una volta per aquest bloc.

Salut i bon istiu!

Roussillon

Abadia de Senanque

Village de Gordes

Vaucluse

L'Ille Sur le Sorgue

Palau dels Papes a Avinyó

Aiguamolls en un dia radiant

2010-04-11T20:07:00.003+02:00

Una escapada al país dels càtars (IV)

2010-04-11T19:51:00.004+02:00

Últim dia de ruta on visitem Carcassona i Las Tors.

Carcassona és una ciutat ja molt coneguda i impressionant, val la pena visitar aprofitant que es troba a tan sols dues hores en cotxe de Girona. La ciutadella, restaurada entre 1853 i 1910, forma part del Patrimoni Mundial establert per la Unesco des de 1997 i constitueix un dels millors exemples existents de ciutat medieval fortificada , tota envoltada d'una doble muralla de tres quilòmetres i un total de 52 torres de guaita.

Carcassona, tal i com ens explica Antoni Dalmau, va ser seu episcopal de catòlics i de càtars, així com el feu principal de la família dels Trencavell, vescomtes d'Albi, Besièrs i Carcassona. El 1209 va ser conquerida per Simó de Montfort i el 1266 pel rei de frança, Lluís VIII.

A continuació ens dirigim a Las Tors un lloc singular i força solitari, de formidable bellesa tal i com el descriu A. Dalmau. Des del mirador vam poder gaudir d'un doble Arc de Sant Martí. Formidable!

Finalment, i abans de marxar definitivament cap a Banyoles, tornem a Carcassona i fem una passejada pel Canal du Midi i la resclosa. Una escapa inolvidable!

Una escapada al país dels càtars (III)

2010-04-07T21:06:00.004+02:00

Tercer dia de ruta i visitem Puivert, Montsegur i Foix. Ens aixequem aviat, esmorzem a gust i en quantitat ja que tenim davant un gran dia on veurem el mític castell de Montsegur, plagat de llegendes i d'històries.

Primer de tot visitem el castell de Puivert, un castell privat, en el qual s'ha de pagar entrada, com a la resta. El castell va rendir-se el 1211 a Simó de Montfort. Actualment el castell pertany a un notari de París retirat. És rellevant la sala dels músics on s'hi distingeixen, a les mènsules de les arcades, vuit figures de músics que toquen instruments de l'època.

A continuació ens dirigim a Montsegur. En paraules d'Antoni Dalmau; "Montsegur és sens dubte el lloc més emblemàtic del catarisme, l'autèntic símbol de resistència dels bons homes enfront del papa i de la corona francesa. Lloc de pas estratègic i prou lluny de tot arreu, la jerarquia càtara en va fer a partir de 1232 la seu de l'Església clandestina i el refugi de molts cavallers faidits, en un indret relativament reduït on hi van arribar a encabir-se 400 o 500 persones. Montsegur va capitular l'alba del dia 16 de març de 1244, uns 225 bons cristians hi van ser cremats vius en una immensa foguera." Realment espectacular l'ascensió i les vistes. A partir d'aquí hi ha molta llegenda o veritat sobre el castell que podeu consultar aquí.
Després de visitar el castell ens dirigim a Foix a visitar el castell que conserva dues torres quadrangulars del s. XIII i una de rodona del s. XV. Està molt ben restaurat i té un museu de l'Arieja, però tal i com destaca Antoni Dalmau, la visita no hi és imprescindible, val més fer un tomb per la part vella de la vila i pels agradables voltants de l'església abacial de Sant Volusià (gòtica, del s. XIV).

Una escapada al país dels càtars (II)

2010-04-04T19:19:00.006+02:00

El segon dia de ruta ens toca visitar els castells de Puillorenç, Perapertusa i Queribús passant per les Gorges de Galamús.

El primer castell que visitem, el de Puillorenç, a dalt a la imatge, es troba dalt d'una muntanya prop del municipi de la Pradèla. Per pujar-hi es triga un quart d'hora a peu. La part més antiga del castell és del segle X. Segons Antoni Dalmau aquest castell no va tenir cap paper especial en la croada contra els albigesos, però va ser refugi de faidits - sebyors desposseïts de les seves terres- i un dels darrers en capitular, el 1256. La seva importància també rau en què fou un dels "cinc fills de Carcassona", és a dir, una de les fortaleses reials que protegien la frontera que separava el regne de França del regne de Catalunya i Aragó.

El segon castell del dia que visitem és el de Perapertusa però abans d'arribar-hi ens aturarem a admirar les Gorges de Galamús.

El castell de Perapertusa es troba dins el terme de Sant Pau de Fenollet. Aquest és un dels grans que visitem ja que té una extensió aproximada de 9.000 m2 i es troba situat a 796 m. Aquest castell també forma part dels "cinc fills de Carcassona".

Finalment visitem un altre castell que forma part dels "cinc fills de carcassona", el de Querbús, situat a 728 m. d'alçada. El castell data dels segles XIII - XIV. Se'n destaca l'anomenada capella de Sant Lluísa la tercera planta de la torre, una sala d'un gòtic promitiu que té un curiós pilar en forma de palmera .

Una escapada al país dels càtars (I)

2010-04-02T17:23:00.005+02:00

Aquests dies de setmana santa, que ens hem agafat de festa, hem decidit pujar a visitar el país dels càtars. El nostre objectiu ha estat visitar gran part dels castells càtars que es troben al nord dels Pirineus i fer una petita aproximació als fets històrics que van determinar el naixement, l'evolució i la fi del catarisme a occitània. Com que els nostres coneixements sobre el catarisme són molt poc exhaustius ens hem deixat aconsellar pel nostre amic Esteve, un veritable expert en la matèria, que amb les seves explicacions ens va fer agafar encara més ganes de visitar una gran quantitat d'indrets interessantíssims per entendre el catarisme. El primer que ens va recomanar és fer-nos amb una bona guia, Una escapada al país dels càtars (Columna de viatge, 2002) d'Antoni Dalmau, un erudit en el tema, després ens va intriduir en la història del catarisme i finalment ens va assenyalar multitud de locs interessants per visitar.

Un cop amb la guia a les mans agafem el cotxe el divendres a la tarda i cap a Occitània. El nostre punt base per aquesta escapada de quatre dies és Quilhan i el nostre allotjament és la residència de vacances l'Espinet. Un cop arribats a Quilhan, la nostra base, després de dues hores i mitja de cotxe, ens instal·lem en una estudi la mar de bufó on podrem cuinar per emportar-nos el menjar preparat.

L'endemà, ben descansats, el primer que fem és visitar Quilhan i el seu mercat, genial! Els mercats a aquesta banda dels pirineus són fantàstics, a part de trobar molts productes artesanals i ecològics la gent també hi ven coses que no necessita i en part ens desfassem comprant molta cosa tant de menjar, com pans de pagès, cervesa artesana, formatge artesà, fruites i verdures i també roba de 2a mà i fins i tots uns cavallets d'escritori. Estàvem flipant!!

Tornem a l'estudi i ens fem el dinar que a la tarda toca començar la ruta. Tal i com diu el llibre el primer dia visitarem Vilaroja de Termenès i Arques. Ens dirigim a Vilaroja passant per Coizan, ....la gendarmerie, coi què passa?! ara ens paren si no hem fet res...total trec el meu mega mapa per explicar-los que som simples turistes i no tenim cap vinculació amb els bombers de la Generalitat. Total que estan fent una festa a Coizan i que han tallat la carretera i que no es pot passar, que tornem enrera. I com coi hem d'anar a visitar els castells? ... al final després de fer cara de pena i de turista frustrat ens indiquen un camí de muntanya que surt d'allà i que va a Rennes le Chateu... així doncs li fem cas i pugem a veure primer aquest poblet encantador abans de dirigir-nos al castell d'Arques.

El poble de Rennes le Chateau està dalt d'un turó amb molt bona vista. Hi fem una passejada i de seguida baixem a Arques. cal tenir en compte que la majoria de castells durant el mes de març tanquen a les 17h.

Bé el primer castell doncs que veiem és el d'Arques. Segons Antoni dalmau "es tracta d'una fortificació molt ben conservada que sembla cridada a actuar més aviat com a residència aristocràtica que no pas com a plaça militar. Construïda entre 1280 i 1310, no va tenir cap relació ni amb els càtars, ni amb la croada albigesa, però mereix la visita".
A continuació ens dirigim a Termas a veure el castell que es troba en ruïnes per a continuació anar a visitar el castell de Vilarroja de Termenès on va ser cremat, per ordre de l'arqubisbe Bernat de Fargas, el darrer perfecte càtar conegut, Guilhem Belibasta, l'any 1321. Malauradament a l'hora que vam arribar el castell ja estava tancat i ens vam haver de contentar en visitar el burg i l'exterior del castell.

El primer concert d'en Mer

2010-03-24T10:39:00.001+01:00

The power is inside

2010-03-17T20:55:00.001+01:00

Sota Monestir Resort Alpí

2010-03-10T20:35:00.002+01:00

Mer i el Monstre de Banyoles

2010-02-26T10:22:00.002+01:00

Explica la llegenda que fa molt i molt de temps, pels voltants del segle VIII, una bèstia immensa vivia en alguna cova, a gran profunditat, del llac de Banyoles.

Li cobria tot el cos una escata d'afilades pues d'os, que el feia invulnerable. Tenia llargues ales i arpons arquejats, i una espina dorsal eriçada de burxes se li estenia des del coll a la cua. Diuen que dels ulls li sortien espurnes com brandons flamejants i que tenia un alè tan pestilent que en bufar assecava les plantes, enverinava les fonts , empestava els camps i encomanava malalties a persones i animals. Però sobretot era molt voraç. Els caps de bestiar que s'esqueien a passar a prop del seu cau desapareixien, com per art d'encantament, dins de la seva gola.

La vila de Banyoles vivia contínuament atemorida per aquell Drac que es cruspia ovelles i senglars com qui res. Ni dins de les muralles els vilatans eren segurs. Tot i tancar-se a casa amb balda, i assegurar la porta amb caixes, cada nit apareixia una porta esbotzada i un vilatà desaparegut. Res no semblava aturar a aquella bèstia.

Un bon dia, els soldats de Carlemany, en la seva campanya victoriosa contra els sarraïns i, havent sentit de la feresa del Drac, van pensar que seria encara més heroic matar un Drac, per poder contar el seu valor a l'arribar a casa. No sense abans cobrar en or i menjar la gesta que anirien a fer als pobres vilatans de Banyoles.

Van acostar-se a l'estany i, plantats enmig del descampat que actualment rep el nom de la Draga, gosaren plantar cara al Drac. Però amb prou feines van poder treure les espases, que el Drac, indestructible, hi va passar per sobre i no en va deixar ni un. Algun va intentar fugir, i el Drac es va entretenir una mica més amb ell ... fins que se'n va cansar.

Uns comerciants francesos que van veure horroritzats l'escena, van córrer a veure a en Carlemany mateix, guerrer invencible en totes les batalles i li contaren la història, una mica adornada, per deixar en millor lloc els seus homes.

Un exèrcit del bo i millor de França, comandat pel mateix Carlemany, va dirigir-se aleshores a revenjar els seus companys. Armats, valents i decidits s'encaminaren cap a la vila de Banyoles on, altre cop, es cobraren en or i menjar la gesta que anirien a realitzar dels ja pobres banyolins.

Quan hi van arribar, plantats en cavalls, brandint les espases, varen cridar al monstre que, amb força desgana, es va presentar a la batalla ... una batalla que poc va durar. Va ser força confusa, i del seu resultat poc se'n sap. Alguns diuen que Carlemany va plantar cara. D'altres, que va suplicar per la seva vida però, el que és ben cert, és que el mateix Carlemany va fugir i el Drac, va continuar fent de les seves.

Els banyolins, horroritzats en veure l'exèrcit més poderós del món que tantes batalles havia guanyat fugint cames ajudeu-me, creieren que només un miracle els podria salvar. I un miracle és el que van anar a cercar. Algú de la vila havia sentit a parlar d'un monjo francès de Narbona, anomenat Mer, que havia vingut amb les tropes de Carlemany i que, segons sembla, podia fer miracles.

Els banyolins anaren a suplicar al monjo que els deslliurés de la fera. El monjo, després de sentir totes les súpliques accedí a alliberar a la gent del Drac.

Així fou com sortí de la vila resant, i es dirigí, sense parar de resar, fins on era el Drac. Quan el Drac el veié, no feu cap gest hostil. Al contrari, es mostrà minso com el gat més manyac que us pugueu imaginar.

Llavors el monjo es dirigí cap al centre de la vila amb el Drac seguint-lo. A l'arribar, va cridar a la gent:

- Veniu, bona gent, i mireu el vostre Drac. Heus ací la vostra bèstia maligna - i mirant la cara i les armes de la gent, prosseguí - deixeu les armes a terra, doncs aquest Drac no us farà res.

Un vilatà, quan es va recuperar de veure el Drac tant manyac, es decidí a dir : - Matem-lo ara que el tenim amansit!

- Us en guardareu bé prou! - va protestar el monjo - Aquesta bèstia és inofensiva, i només menja herbes i arrels!

- I la gent que ha desaparegut? - replicà un altre vilatà.

- A les ordres i servei de Carlemany - respongué el monjo - Aviat tornaran a casa, no patiu per ells.

- I els ramats? - cridà un altre vilatà

- Potser això ho hauríeu de preguntar als cuiners de Carlemany.

La gent es quedà mirant el Drac, sense saber ben bé que fer. Fins que un nen sortí del mig de la multitud i acaricià el Drac, que es mostrà molt afectuós. La gent, tot seguit l'imità.

Finalment el monjo s'endugué el Drac cap el lloc on era, per a que allà hi pogués reposar tranquil. I si algú s'acosta a la cova on dorm, encara avui llença bafarades pudents per espantar la gent.

I pels qui no el coneixíeu, el monstre de Banyoles té una cançó ben especial:

1. Ens ho diu la història
d’un vell poble,
que hi habitava un monstre,
fa molts anys,
diuen que treia foc per les orelles
i per la boca, pel nas
i pels queixals.

És el mon, mon,
el monstre de Banyoles
que men, men, men,
que menjava persones,
oh, i tant!
És el mon, mon,
el monstre de Banyoles,
una per dia sense
fer terrabastall.

2. Com veureu, tenia tanta gana
que s’empassava els bous de tres en tres
i els cavallers, que amb ell volien brega,
se’ls endrapava com qui no menja res.

3. I la gent de tota la contrada
un tracte, amb gràcia, amb ell varen signar,
donant-li cols, patates i albergínies
perquè aquell monstre es tornés vegetarià.

4. És famós el poble de Banyoles
i és que la vila és coneguda arreu
pel famós monstre i pel seu bonic estany
i pel Tren Pinxo, un tren ben especial.

Text extret de www.totcontes.com

Serem pares!!

2010-01-21T20:39:00.004+01:00

Fa tres mesos aproximadament estàvem fent cerveses a les Barraques de Banyoles mentre escoltàvem els Berri Txarrak. Així devia començar tot plegat i avui ja podem dir que d'aquelles barraques en veurem el seu fruit. És a dir, la Sílvia i jo serem pares! Sí, ho heu sentit bé, no us heu equivocat de bloc. Avui hem anat a fer la primera ecografia. Ara és molt petit, tot just fa uns pocs centímetres però ja ho té tot i ben posat i com que si li ha vist la titola podem anunciar que serà un nen.

No ens volem fer pesats perquè tot el que s'ha de dir ja ho hem dit, tothom n'està assabentat i ara ens queden sis mesos fins a finals del juliol perquè li puguem veure la cara. Esperem que tot vagi bé i no hi hagi cap contratemps.

Per ara la mare es troba bé i el pare també ;-).

Fins la victòria sempre!

13 de desembre, una fita històrica

2009-12-17T11:04:00.004+01:00

Aquest 13 de desembre ha sigut una data històrica pel nostre país. Ras i curt, les entitats i la societat civil s'han organitzat per dur a terme una consulta popular sobre la independència de la nació catalana. I quin ha sigut el resultat? Doncs una mobilització extraordinària, un xic desigual a certs llocs, però igualment extraordinària. De mitjana un 30% de participació comptant els 166 municipis que la van realitzar i per descomptat amb una victòria aclaparadora del Sí amb un 95% de suport. Ara bé la pregunta que ens fem és; i què deu pensar l'altre 70 % que no ha anat a votar, o és contrari a la independència o passa. Per saber-ho, res més fàcil, doncs, que fer una consulta vinculant, ja que si amb els mitjans que hem tingut hem mobilitzat un 30 % de la població què faríem si s'hi volquessin les institucions i la maquinària dels partits.

L'important aquí es que hem donat un exemple de ciutadania, de democràcia i de participació, de fer les coses bé, com les sap fer el poble de Catalunya, el poble planer, els que som poble i fem poble. Un èxit!

Des d'aquest humil bloc vull donar les gràcies a tots els voluntaris i voluntàries que heu col·laborat activament en l'organització d'aquesta consulta popular al municipi de Serinyà. Sense el vostre suport la celebració de la consulta no hauria estat possible. També convé felicitar-nos pels magnífics resultats que hem tingut al nostre municipi, un 38% de participació, que és el que buscàvem des de la comissió municipal, una elevada participació, amb 347 vots, 24 més que a les últimes europees que n'hi va haver 323. Aquest resultat és magnífic tenint en compte que hem organitzat aquesta consulta en només 2 mesos i que ens ha costat aproximadament 360 € que representaria aproximadament 33 cèntims per veí. D'això també n'han d'aprendre els partits pel que fa a despeses de campanya.

També vull agrair a les entitats que ens han donat suport, l'Associació de joves Nari Nan, l'AMPA del CEIP Bora Gran, i el Club Ciclista de Serinyà-CENDIEF.

Seria injust no agrair també el suport rebut per part de l'ajuntament de Serinyà, que malgrat les pressions inicials sobre cessió d'espais municipals, la possible intervenció de l'advocat de l'estat i les mobilitzacions feixistes previstes, no es va arronsar d'espatlles i va fer el que pertoca a un ajuntament que al fi i al cap el formem tots els veïns del municipi d'una manera o altra.

Espero que la mobilització nascuda per aquesta diada continuï ben present i que sigui l'excusa per tornar-nos a mobilitzar per tot allò que ens afecti, per fer una democràcia més participativa que és el que al final estem reclamant.

Salut i independència!!

PS: us adjunto una fotografia que alguns voluntaris i voluntàries ens vam fer amb l'observador internacional vingut del Québec, el vicepresident del Partit de Quebec, Daniel Turp, per validar la rigorositat de les consultes. Podeu veure els resultats a www.directe.cat

S'ha publicat el relat del nostre viatge al Québec a Viatgeaddictes

2009-10-26T17:59:00.002+01:00

Només us volem informar que els companys Yolanda i Toni, creadors i gestors de la pàgina web www.viatgeaddictes.com, ens han publicat el relat del viatge que vam fer l'any passat al Québec, Ontàrio i Nova York.

Des d'aquí els hi volem agrair la feina que fan amb aquesta pàgina web d'informació per a viatgers i us volem animar que la visiteu i que us llegiu el relat del nostre viatge.

http://www.viatgeaddictes.com/dst/canada/exp1_canada.php

Salut i fins la propera!!

Sortida als Rasos de Tubau (Alt Berguedà)

2009-06-14T08:33:00.001+02:00

Ahir vam fer la primera sortida de l'any amb els/les companys/es del CEB. Feia temps que no en fèiem cap amb el Centre i ahir vam estrenar la temporada de caminades. Els del Centre van recuperar el "trio calavera" però aquesta vegada vam demostrar de què som capaços i vam seguir el grup sense defallir tot i la calor asfixiant que feia.

Us adjunto una petita ressenya de la sortida guiada per en Joan Surroca i en Paco Torres. Felicitats pequè va valdre molt la pena, tant per les explicacions d'en Joan com per les vistes des dels rasos de Tubau. Per cert el vocal també ho va fer molt bé, en "Xari" tot i que vam trobar a faltar l'arrós de final de ruta.

Fins la pròxima companys/es!

Els Rasos de Tubau són pràcticament als límits entre el Berguedà i el Ripollès. Per la seva banda septentrional formen una cinglera molt llarga i característica que es desploma sobre les valls de la Pobla de Lillet i de Gombrèn. Per la banda meridional, en canvi, formen una sèrie de pendents arbrats i de pastures, que van perdent alçada cap a Sant Jaume de Frontanyà, el punt que hem triat per començar i acabar la nostra caminada. El paisatge és de bosc de pins, aulines i roures, molt frondós, amb zones de prat molt boniques. No hi ha dificultats ni grans desnivells, per tant la caminada és apta per a tothom mínimament entrenat.

L’itinerari i l’horari són els que us descrivim tot seguit:

Sortida de Sant Jaume de Frontanyà (1.071m) – Collet de Sant Jaume (1.160m) (24 min) – Font de la Mata (9 min) – Can Roma (1.187m) (17 min) – Coll de la Creu del Soler (1.310m) (20 min) – El Roquerol (1.240m) (10 min) – Les Balmes (5 min) – Capdamunt del Cingle de Mordolar (1.420m) (35 min) – Pedró de Tubau (1.543m) (30 min) - Coll de la Bassa de Corrubí (1.475m) (13 min) – Veïnat de Corrubí (1.215m) (37 min) – Collet de Tubau ( 1.195m) (20 min) – Sant Esteve de Montner o de Tubau ( 1.160m) (10 min) – Rec del Llimosell (15 min) – Can Cintet (22 min) – Arribada a Sant Jaume de Frontanyà (13 min)

Com podeu comprovar, 4 hores i 40 minuts de temps real de marxa, de manera que es pot fer sense grans esforços. Cal portar esmorzar, dinar i abundant provisió d’aigua. Roba lleugera, algun abrigall i impermeable per si de cas. És recomanable un producte repel•lent d’insectes, crema solar i barret o gorra.

2009-05-03T20:54:00.000+02:00

El diumenge vam aprofitar per visitar Nimes. La veritat és que val molt la pena. Ens vam aixecar aviat i vam ser dels primers a entrar a les Arenes, un amfiteatre molt ben conservat on els gladiadors lluitaven. Amb l'ajuda d'un audiòfon vam seguir les explicacions de la visita lliure que feiem.

Després de les Arenes vam visitar el temple romà de la Maison Carre on es projectava un audiovisual de 22 minuts sobre els personatges més il·lustres de Nimes. Finalment vam pujar a la Torre Magna passant pels jardins de la Fontaine, on hi ha el temple de Diana. Des d'aquesta torre construïda pels romans es pot divisar tot Nimes, una vista espectacular.

Ja pensant en tornar cap a Girona ens vam arribar al Pont du Gard, un aqueducte impressionant que porta aigua de la ciutat d'Uzes a Nimes, on vam dinar.

Tot plegat van ser tres dies molt intensos i que recomanem vivament a tothom. Nosaltres ja pensem en tornar-hi.

Parc Ornitològic de la Camarga (Pont du Gau)

2009-05-02T20:36:00.000+02:00

Escapada a la Provença i la Camarga (Occitània)

2009-05-01T20:29:00.000+02:00

El nostre viatge a la Provença i la Camarga tot i començar un xic accidentat va anar molt bé. Amb tres hores de cotxe ens vam plantar a Nimes on vam fer nit a l'Hotel Majestic. La ciutat és preciosa i té un llegat romà importantíssim el qual vam descobrir l'últim dia.

El dia 1 de maig vam visitar la fira de la ceràmica a Saint Quentin de la Poterie on una sèrie d'artistes fan una descarregada de la seva obra amb alguns defectes i pots comprar-se a molt bon preu. Sens dubte ens vam firar amb algunes peces. A la nit vam anar a sopar amb els mateixos ceramistes però abans vam gaudir d'un dinar en un Domain de la provença amb els companys de curs de ceràmica de la Sílvia. Vam degustar plats típicament catalans com els cigrons amb cansalada de Pujals dels Pagesos. També a la tarda vam visitar el poble.

Dissabte ens vam desplaçar al poble d'Aigües Mortes, una ciutat fortificada al costat de les salines de la Camarga. Vam recòrrer les seves muralles ben conservades i ens vam passejar pels seus carrers.

A la tarda vam visitar el Parc ornitològic de la Camarga on vam veure multitud d'aus, les més abundants els flamencs. També vam veure els típics cavalls i toros de la Camarga i fins i tot castors.

Manifestació contra la política ambiental de la Generalitat

2009-04-07T20:43:00.003+02:00

Què pretenem? Els col·lectius ciutadans, entitats ecologistes i plataformes de defensa del territori adherits a la convocatòria hem considerat necessària aquesta campanya per:
- fer visibles els nombrosos conflictes ambientals arreu del nostre territori
- fer front a les agressions al territori, al medi i la salut arreu del Principat de Catalunya
- mostrar el nostre rebuig al model socioeconòmic actual, que comporta l’actual crisi i la destrucció del territori, per demanar un canvi profund cap a un model alternatiu veritablement sostenible
Per què? El gran nombre de conflictes ambientals existents actualment al país ha fet palès que el Govern de la Generalitat no respecta els interessos generals de la població. Malgrat els discursos oficials, el Govern i les institucions afavoreixen els interessos de les grans corporacions privades i destinen els recursos públics a la continuïtat d’un model neoliberal obsessionat pel creixement, responsable de la crisi econòmica i ambiental actual, i incompatible amb la preservació del medi ambient, l’equilibri territorial i el benestar social.

Denunciem: que malgrat que el color del Govern hagi canviat, aquest desenvolupa una política ambiental continuista respecte la que ja va generar protestes l’any 2001, que segueix sent ineficaç i contrària als interessos de la població; que afronta la crisi ambiental que provoca ignorant qualsevol demanda de canvi, amb mitjans repressius i retallada de drets i llibertats (per exemple, judicialització de les accions reivindicatives i de defensa del territori- Pla CAUFEC, transgènics,...). Denunciem l’ús pervers del llenguatge i el maquillatge “ambiental”, i la manipulació informativa que sovint reflecteixen molts mitjans de comunicació.
Demanem: un nou model de política ambiental, territorial i de sostenibilitat que impliqui transversalment els Departaments (Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Educació, Economia i Finances, Innovació, Universitats i Empresa, Medi Ambient i Habitatge, Política Territorial i Obres Públiques i Salut,).

Reclamem: que es posin en marxa nous models participatius per una consulta pública real i efectiva, que permeti un planejament urbanístic, territorial i d’infraestructures basat en un veritable consens. Més enllà de l’insuficient model de democràcia representativa actual (partitocràcia), cal un nou marc democràtic que possibiliti a la ciutadania implicar-se en la presa de decisions públiques. Cal normalitzar procediments i consultes que possibilitin la participació directa de la ciutadania en la presa de decisions.

Finalment, malgrat considerem que cal un canvi de model econòmic i polític, considerem que no poden passar per alt la incompetència, les decisions errònies, la manca de transparència, el desconeixement i la desatenció al territori de la gestió del Govern del President Montilla. Per això, reclamem que s’assumeixi la mala gestió del territori, que s’atengui la nostra demanda de DIMISSIÓ DELS CONSELLERS DE MEDI AMBIENT I HABITATGE, POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLQUES i AGRICULTURA, ALIMENTACIÓ I ACCIÓ RURAL i es comenci un canvi profund en l’actual gestió pública.
Manifest Contra la Política
Ambiental del Govern de la Generalitat
Defensem el territori!

Eleccions al Québec

2008-12-10T12:39:00.002+01:00

El Partit Liberal del Quebec va reforçar dilluns passat la seva majoria a la província francòfona del Canadà després de guanyar per tercera vegada les eleccions legislatives, que van tenir l’independentista Partit Quebequès com a segona força política i guanyadora moral dels comicis.

Els liberals van superar els 48 escons que fins ara tenien a l’Assemblea i van arribar als 66 necessaris per obtenir la majoria absoluta i perquè el primer ministre, Jean Charest, tingui les mans lliures per formar govern. Charest va confirmar fa un mes l’avançament dels comicis precisament per aconseguir el que finalment tindrà: la possibilitat de governar amb comoditat per fer front a la crisi financera.

Els independentistes, però, van ser els autèntics guanyadors de la jornada electoral. El Partit Quebequès (PQ) va aconseguir el seu millor resultat des de fa una dècada, fet que ha tornat a despertar el somni de molts de fer del Quebec el país dels francòfons de l’Amèrica del Nord.

Els sondejos pronosticaven una victòria aclaparadora dels liberals de Charest i un percentatge màxim d’un 30% per al PQ, però la formació independentista va aconseguir més del 35% dels sufragis, que li han donat 51 dels 125 diputats de l’Assemblea.

La líder del PQ, Pauline Marois, de 59 anys, es va obrir pas triomfant entre els entusiastes seguidors que cridaven el seu nom i repetien el somni dels independentistes: “El Quebec, un país”. “Segur que hi arribarem”, va respondre ella als partidaris reunits al centre de la ciutat de Mont-real. “El PQ no és nou, ve de lluny [...]. Sempre haurem de recordar que, encara que estiguem una mica decebuts aquesta nit, el gran somni que tenim per al Quebec està ben viu”, va declarar.

Una crisi beneficiosa
El PQ surt d’una autèntica desfeta, que va tenir lloc després de quedar relegat al tercer lloc a les legislatives del 2007. La crisi interna va forçar un canvi en la direcció. La nova ha obtingut ara un dels millors resultats del partit. Segons molts analistes, el PQ s’ha beneficiat de la greu crisi política i financera que castiga el govern federal d’Ottawa.

(Article extret del diari Avui)

Fotos del viatge

2008-10-23T21:13:00.003+02:00

Hola a tots i a totes.
Com vam prometre, tot i que una mica tard, ens disposem a penjar les fotos del viatge al Québec. Fa uns dies vam penjar les de Nova York perquè ens feia gràcia ja tenir-les pel blog i que la gent les anés veient. Ara però ja volem penjar la resta. Pot semblar estrany perquè ja fa molt de temps que hem tornat però és que ens ha sigut impossible trobar un moment per asseure'ns davant l'ordinador i posar en ordre les més de 1.500 fotos que vam fer. Es tracta de destriar les més rellevants i que la visualització de les diaposives no es faci pesada.
Avui penjarem la primera part del viatge, les dues primeres setmanes al Qúebec, i quan diem Québec volem dir Qúebec, o sigui que hem tret les d'Ontario, la província veïna i de cultura anglosaxona. El Québec és un món apart dins del Canadà i es mereix que li dediquem un apartat especial dins la presentació de fotografies.
Aquesta primera part de fotos reflecteix la nostra estada a Montreal, tot just acabats d'arribar de Girona, la visita a Ciutat de Québec on ens retrobem amb en Lluís i la Maria, el viatge amb en Lluís, la seva mare i el seu germà cap a Ottawa i la visita al complex olímpic de Montreal ja de tornada. Per la segona part us deixarem les fotografies dedicades a la província d'Ontario i l'última ja seran les fotografies de natura del Québec.
Esperem que les disfruteu com ho hem fet nosaltres tot triant-les.
Que vagi de gust!

PS: us recomanem que les mireu mentre escolteu la música de Samian o de Loco Locas que trobareu a l'apartat de música del blog, uns dels grups més representatius de la música de combat del Québec.

Barraques de Banyoles 2008

2008-10-13T17:43:00.004+02:00

"Amb més de 20 anys d'història, les barraques de Banyoles continuen apostant per una programació musical potent, en un espai on les entitats prenen la paraula i construeixen les seves pròpies barraques, transformant el recinte de La farga en un espai cultural i festiu."
www.barraquesbanyoles.cat

A més a més:
- Dissabte 18 exhibició de bitlles catalanes davant la barraca del Col·lectiu la Falç del Pla de l'Estany.
- Diumenge 19 tirada de ferradura i clavada de claus en un soc, a càrrec dels Amics de l'Esport Rural al recinte de Barraques.

Salut i bona festa!!

Setmana de la mobilitat i carrils bici

2008-09-25T18:41:00.007+02:00

Aquest dilluns hem celebrat el dia europeu de la mobilitat sostenible. Bé això de celebrar ho hem fet alguns. És com el fotimé de dies per no se què o no sé "quantus". Tot i això, aquesta setmana se celebra a la majoria de localitats catalanes i europees de dimensions raonables, tirant a grans, la setmana de la mobilitat sostenible i segura (ha calgut afegir-li això de segura per donar-li més contingut).

Fet i fotut de què es tracta. Doncs això de moure's a diari de manera més sostenible, utilitzant menys el cotxe i més la bicicleta i el transport públic. Però vet aquí el problema, vés tu en bicicleta pel Pla de l'Estany i vigila no et passin pel damunt. Aquí ve del què volia parlar jo, on caraissus, (perdoneu-me el to planer) podem trobar en aquesta comarca carrils-bici en condicions, sense ser embestits per un cotxe o trinxar les nostres parts pujant i baixant voreres o estimbar-nos marge avall.

En aquesta comarca no ho sé perquè els exemples que hi ha no són gaire modèlics. És per això que us vull ensenyar alguns exemples de carrils bici urbans i interurbans que vam tenir la possibilitat de gaudir al Québec, tant a Ciutat de Québec com a Montreal. Allà hi ha caler en abundància, això sí, i gràcies a ells es permeten el luxe de fer parcs al voltant dels carrils bici, bé de fet seria més correcte dir que fan carrils bici a tots els parcs però quan vas al damunt de la bici sembla que tot s'hagi fet pensant en el gaudi del ciclista. I collonut...pots disfrutar del paisatge i de la tranquilitat sense haver de mirar continuament per on trepitges. Això ho vam veure a ciutat de Québec però és que fins i tot al carril-bici urbà de Montreal podies badar sense ser atropellat. El més fort és que la meitat del circuit de Fórmula 1 Jaques Villeneuve era per ciclistes. No et fot! Intenta tu anar de Melianta a Banyoles contemplant el PAISATGE, eh Moi...que quasi ens fotem un pinyo gràcies a un conill que sortia d'una bardissa a l'alçada de Can Branyas. Allò no és un carril-bici, és el Dragon-Khan del Pla de l'Estany.

Algú s'ha fixat en la multitud de gent nouvinguda que travessa la C-150 de Banyoles al polígon de Pont-Xetmar en bicicleta. Encara és hora que algú hagi pensat que és allà on s'ha de posar un carril bici. Així anem. Fins que no s'atropelli algú, perquè és que ni hi ha voreres. Primer s'ha de satisfer la mobilitat obligada amb carrils bici ben condicionats, amples i de dues direccions, una per cada sentit de la via, a banda i banda de la carretera, que uneixi els principals pols d'atracció, ciutat-polígon-ciutat i després ja ens dedicarem a fer rutes cicloturistes.

Vivim encadenats al cotxe i a la dependència del petroli. Plàstics i més plàstics. Espero doncs que acabeu de disfrutar aquesta setmana de la mobilitat sostenible. Per la meva part jo si més no ho he intentat i us puc dir que el meu cos i la meva salut mental ho ha notat, he anat a treballar en bicicleta cada dia, espero continuar-ho fent a partir d'ara, i fins i tot m'he donat el plaer d'agafar la TEISA per anar al cine a Girona. Quin relax, feia temps que no agafava la TEISA, és collonut, admirar el paisatge des d'allà dalt. Bé d'això potser en parlem un altre dia.

Salut i decreixement!

Xevi.

Ja som a casa!!

2008-09-07T19:52:00.004+02:00

Ahir al matí vam sortir a les dues del migdia de Quebec. Després de 4 hores amb autobús vam arribar a l'aeroport de Montreal. Vam agafar l'avió i després de 6 hores i mitja hem aterrat avui al matí, les 10:30 hora catalana, a Barcelona. De fet només hem dormit 3 hores i durant tot avui portem la son a sobre. No podem dormir si no els efectes del jet lag serien catastròfics. Aguantarem fins les deu, que demà a les 7 ens hem d'aixecar per tornar a la rutina.

Tot ha anat molt bé, com una seda. La Tura i en Bernat ens han vingut a recollir a Flaçà, primer poble-pàtria nostre. Ens hem ben guanyat l'arròs que ens ha fet la Montse només d'arribar a Bordils.

Esperem que us hagi fet gràcia anar-nos seguint amb el bloc. Nosaltres ens ho hem passat molt bé escrivint-hi i us volem agrair a tots i a totes els qui ens hàgiu visitat.

En els propers dies penjarem un power point amb una tria de les fotos del viatge. Si a algú li fa gràcia veure les 1.560 fotos que hem tirat que passi per casa, serà molt ben rebut/da ;)

Salut i fins la pròxima!!

Aquarium

2008-09-06T19:31:00.006+02:00

El divendres al matí, ja a mig gas, per ser l'últim dia sencer que estàvem a Ciutat de Québec, vam decidir anar a veure l'aquarium. Vam agafar un bus que ens va deixar allí mateix, vam poder veure una parella d'ossos polars, morses, foques i moltíssims peixos.

A la tarda, un cop ens vam haver despedit de la Maria i en Lluís que marxaven cap a Todousac, aquest cop amb la Sani i en Julio que havien arribat el dia abans; vam anar de compres per tornar a passejar pels carrers de Ciutat de Québec. Vam acabar sopant en un lloc on vam poder degustar una hamburguesa de cérvol.

Estem a punt de marxar cap a Montreal. D'aquí una hora i mitja ens surt l'autobús. A les 10 del vespre surt l'avió i arribarem a les 11 del matí hora catalana.

Esperem poder-nos retrobar tots plegats ben aviat.

Salut!!

L'Illa d'Orleans

2008-09-05T02:53:00.004+02:00

Avui hem decidit prendre'ns el dia amb una mica de calma. Després d'haver deixat la mare i el germà d'en Lluís a l'estació de busos, ja que avui tornaven cap a girona, nosaltres ens hem dirigit cap a l'Illa d'Orleans, una illa agrícola al costat de Quebec. S'hi cultiven, a part de cereals, pomes, maduixes, blauets i gerds.

Bàsicament ens hem dedicat a visitar alguna vinya tradicional, una xocolateria, una pastisseria i hem dinat a la platja mentre baixava la marea.

A la tarda en Lluís ens ha ensenyat la Universitat Laval de Quebec. Hem pogut veure on treballen amb la Maria i els projectes de recerca amb els quals col·laboren. Ens ha sorprès que totes les facultats es comuniquen subterràniament a través de túnels per quan arriba l'època de fred i a fora estan a -20 graus.

Un dia tranquil, em sembla que és el primer que hem tingut després de 6.000 km amb avió, 3.200 amb cotxe, 1.600 amb autobús, 250 amb tren, 20 amb bicicleta, unes 50 milles amb vaixell i molts kilòmetres a peu.

PS: Per cert trutxa hem visitat una forja de ferro. Crec que el teu pare hauria d'explotar més el tema turístic i fer visites guiades pel taller.

Je me souviens

2008-09-05T02:43:00.002+02:00

Feia dies que us voliem explicar una de les coses que impacta més quan veus les matrícules dels cotxes i és la frase que porten grabada sota el número: "Je me souviens". La traducció literal és "Me'n recordo" i ve a significar que el poble quebequés recorda quan va perdre la independència davant l'imperi britànic convertint-se en una part més del Canadà. O sigui que porten grabat a la matrícula que es recorden quan eren un poble independent i que van ser derrotats. Això va ser el 1759.

No sé què hauríem de portar nosaltres a la matrícula. Bé de fet ells ja han pogut celebrar dos referèndums d'autodeterminació i nosaltres cap. L'últim els va anar de ben poc però no perden l'esperança.

"Je me souviens", no oblidem!!

Hem vist balenes!!

2008-09-04T03:23:00.003+02:00

Després de donar moltes voltes per fi hem vist el que ens feia més il·lusió... Balenes!!!

Vam arribar a Tadoussac el dimarts a la tarda on vam visitar el poble i vam poder gaudir d'una posta de sol en el fiord.

Aquest matí ens hem aixecat d'hora per agafar un vaixell que ens ha portat a observar les balenes. Hem vist rorquals, balenes geperudes i belugues.

Us en deixem una petita mostra.

Bé, això se'ns està acabant i és una llàstima perquè ens hi estem acostumant. Dissabte agafem l'avió i diumenge arribem. Ens falta explicar-vos moltes coses que intentarem fer abans de marxar.

Salut i fins aviat!!

Llúdrigues

2008-09-02T04:06:00.002+02:00

Pels companys/es de Limnos.

Ja he vist les fotos de la llúdriga que heu enviat. Per no ser menys vam poder veure dues llúdrigues al Biodome de Montreal. Com era d'esperar estaven clapant, però aquí us deixem un testimoni gràfic de lo maques que són aquestes bestioles.

Salut!!

PS: Estan darrera un vidre.

Parcs Naturals del Québec

2008-09-02T03:36:00.004+02:00

Ja era hora, comencem a tocar la natura. Ahir diumenge vam visitar el Parc Nacional del Québec Jacques Cartier. Aquest parc és una de les millors representacions del bosc boreal. Vam seguir la ruta dels llops fins a un mirador on es veia el riu Jaques Cartier.

Avui hem visitat la reserva nacional de fauna du cap Tourmente. Una zona d'aiguamolls a la riba del Riu Saint-Laurent. Hem pogut veure moltes espècies d'ocells, un porc espí bastant gran i un grup d'àligues pescadores.

A la tarda hem anat a banyar-nos a la platja de l'estany Saint-Joseph, un dels més grans del Québec.

Demà marxem cap a Tadoussac. Ja era hora!! Per fi podrem veure balenes, si hi ha sort.

PS: Aquest any ens perdrem el Correllengua, ens fa molta ràbia, tornem diumenge. Esperem que vagi molt bé!

Salut i visca la terra.

Toronto

2008-09-01T04:53:00.004+02:00

Després d'haver estat visitant dos dies Toronto tornem a ser a Ciutat de Quebec. En general Toronto no ens va deixar gaire bona impressió. En part per la zona on teniem situat l'alberg (no gaire recomanable per passejar de nit) i perquè ens va fer uns dies de pluja. No vam poder visitar la CN Tower, un dels edificis més alts del món, amb 553 m d'alçada.

Ens vam passejar per la zona de molls a la riba del llac Ontario.

De tornada cap Ciutat de Quebec vam visitar el Sandbanks Provincial Park, un parc de dunes eòliques gegants a la riba del llac Ontario.

Dissabte al matí tornant cap a Ciutat de Quebec vam fer aturada a Montreal, després de molts intents vam donar una volta al circuit de F1 Jacques Villeneuve, a 30 Km/h. Després vam visitar el Parc Olímpic i el Biodome (l'antic velòdrom de les olimpíades del 76), on es recreen diferents hàbitats; el bosc tropical, el bosc boreal, l'ecosistema del riu Saint-Laurent i l'àrtic i l'antàrtida.

Niagara Falls

2008-08-29T04:13:00.005+02:00

Ahir dimecres vam arribar a Toronto bastant cansats dels kilometres que portem a l'esquena. Si l'alberg de joves d'Ottawa era txungo aquest on estem no es queda curt. Pero tenim connexio a internet i avui dijous a la nit ens hem decidit a escriure tot el que teniem acumulat. Mentre escrivim aqui es devoren menjars a tot drap, musica a tope i cervesa sense parar...

Avui ens hem aixecat de bon mati per anar a veure les Niagara Falls a un parell d'hores de cami amb cotxe,...si mes cotxe.

Realment impressionants tot i que bastant turistiques. Ens pensavem trobar les cascades al mig de la natura i estava ple de casinos i hotels. De fet fan frontera amb els USA i has d'anar amb compte de no travessar la frontera sense voler.

Ens hem quedat xops ja que a part de l'aigua de les cascades per postres plovia. Us en deixem una mostra ben grafica.

Quan tornem a tenir connexio a internet us explicarem que tal ens ha semblat Toronto, la capital de la provincia d'Ontario, pero aixo sera mes endavant.

Salut!!

Gracies pels comentaris que ens heu anat deixant. Ens ha agradat molt llegir-los.

Ottawa

2008-08-29T03:50:00.007+02:00

Despres d'haver tornat de Nova York i dormit poques hores seguim de ruta pel Quebec. Se'ns afegeix en Lluis, la seva mare i el seu germa. La ruta ens porta fins a Ottawa, la capital del Canada.

Arribem a la tarda i visitem el Parlament. Un conjunt d'edificis molt espectacular on hi ha representats els tres pobles que formen part de la confederacio del Canada: el poble angloparlant, els francoparlants (basicament la provincia del Quebec) i els primers pobles o aborigens del Canada.

Tot i ser la capital es molt mes petita que Montreal i Toronto. Te una zona nocturna bastant concorreguda pero poc assequible per a les nostres butxaques.

L'endema al mati, despres d'estar a un alberg de joves gens recomanable, vam visitar el Museu de les Civilitzacions que repassa la historia del Canada i fa especial emfasi en els pobles aborigens als quals dedica una tercera part del museu. Molt recomanable!

Despres vam dinar al Parc Natural de Gatineau abans de marxar cap a Toronto.

New York

2008-08-29T03:21:00.005+02:00

Ostres, no penseu que ja hem abandonat el bloc, el fet es que no hem tingut temps fins avui per parar-nos a escriure. Vam deixar-lo per anar a fer un viatge organitzat de quatre dies a Nova York. Vam marxar divendres passat i vam tornar dimarts de matinada.

Que us hem de dir que no hagueu sentit ja de Nova York. Ens ha agradat moltissim. La ciutat es una barreja de cultures que impressiona. Ens va fer molt bon temps i vam poder fer una mica de tot, aixo si a toc de pitu, com tots els tours, vam visitar el central parc, pujar a l'Empire State, entrar a la biblioteca, agafar un ferri fins a l'estatua de la llibertat, acostar-nos a la zona 0...i moltes altres coses mes.

Vam tornar al Quebec bastant flipats tot i aixo un xic fets caldo per les llargues hores d'autobus, i per les duanes d'immigracio americanes i canadenques.

Ciutat de Quebec

2008-08-21T14:51:00.005+02:00

Ahir vam visitar Ciutat de Quebec, on viuen en Lluís i la Maria. És una ciutat amb molts jardins públics on passejar i un centre històric molt ben cuidat. Destaca el Chateau Frontenac, l'edifici emblemàtic de Quebec, castell reconvertit en hotel amb 600 habitacions de luxe, el parlament de Quebec, la ciutadella i la place Royale.
La Maria ens va acompanyar a la tarda pels carrers de la part baixa i ens vam colar a l'hotel fins a la 17a planta on vam poder gaudir de les excel·lents vistes sobre la ciutat.
Pel que fa a la fauna durant el dia vam veure esquirols i marmotes que conviuen amb la gent als parcs de la ciutat.

Ja al vespre com és costum aquí vam fer una barbacoa amb els amics d'en Lluís i la Maria, un americà de Nova York i un turc. Vam acabar el sopar brindant amb ratafia.

Montreal

2008-08-20T15:28:00.005+02:00

Bé, hem tardat a escriure però com podeu comprovar hem arribat a Montreal. A dia d'avui ja estem instal·lats a casa d'en Lluís i la Maria.
Han sigut 8 hores i 16 minuts de vol amb unes quantes turbulències just després de servir el dinar. El de la Sílvia no va fer bona fi.
Un cop a montreal vam decidir llogar unes bicicletes per veure la ciutat. Va valer la pena ja que la ciutat disposa d'uns carrils bici impressionants tot i que vam acabar esgotats i com gambes.

Dimarts al matí vam visitat l'església de Notre-Dame, un magnífic edifici neogòtic enclavat a la part vella de Montreal. A la tarda vam agafar el tren que ens portaria cap a Ciutat de Quebec. Brutal! Les atencions de la gent de Via Rail no tenen res a veure a com et tracten a la Renfe.
Pel que hem pogut comprovar els quebequesos són gent amable, molt correcta i que sempre et donen un cop de mà.
Avui visitarem la Ciutat de Quebec. Us seguirem informant!
Salut!

Fent la maleta

2008-08-15T20:17:00.003+02:00

Bé, ja estem fent la maleta i falten dos dies per marxar. Com que som previsors hem anat emmagatzemant totes les coses sobre el llit de l'habitació que no utilitzem i així ens sembla que ho tenim tot més a mà.

Fer una maleta per anar-se'n tants de dies és complicat i com que no hi tenim gaire pràctica ens hem servit dels consells de gent que en sap més que nosaltres. Us recomanem la pàgina web viatgeaddictes.com. A part de trobar informació sobre que s'ha de posar a una maleta hi trobareu tot de viatges que pengen els mateixos viatgers i que són de gran ajuda per planificar el d'un mateix.

Per cert, hem vist que no n'hi ha cap de penjat del Quebec, a veure si quan tornem hi pengem el nostre.

Si heu llegit la zona de comentaris el que no ens deixarem és una ampolla de ratafia i una ampolla de Llavors de la Vinyeta. Brindarem per tots nosaltres des del Quebec.

Salut!

Punts importants que visitarem

2008-08-11T10:20:00.000+02:00

Perquè us feu una idea de la zona per on ens mourem us enganxem un mapa on hi ha marcats els punts més representatius.

Mostra un mapa més gran

Preparant el viatge a Quebec

2008-08-10T19:02:00.000+02:00

Falten 8 dies per marxar i més o menys ja ho tenim tot enllestit. El bitllet d'avió, la reserva de 2 nits d'hotel a Montreal i els bitllets de tren per anar a Ville de Quebec a veure en Lluís i la Maria.

Ara només ens falta contractar el viatge a Nova York a través d'en Lluís ja que des d'aquí Catalunya no ho podem fer. El viatge organitzat a Nova York sembla molt interessant i ens permetrà visitar aquesta ciutat (http://www.toursamerique.com).

A través d'aquest bloc intentarem anar-vos explicant com marxa la nostra aventura pel Quebec. Seran tres setmanes d'emocions intenses on ens retrobarem amb en Lluís i la Maria, visitarem Montreal, Ciutat de Quebec, baixarem a Nova York, tornarem a Ciutat de Quebec, visitarem les Niagara Falls, Ottawa, Toronto i després anirem a la regió del Nord a veure balenes i conèixer la cultura de les primeres nacions, o sigui els primers pobladors de Canadà.

Esperem tenir un bon viatge, gaudir de la natura i compartir-ho amb tots vosaltres.

Salut!!